Què és la musicoteràpia?

La música i les persones grans

La musicoteràpia té com a objectiu atendre necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives. La musicoteràpia ajuda a desenvolupar potencials i/o restablir funcions que es poden haver perdut pel pas dels anys o a conseqüència d’alguna malaltia. Promovent així la integració intrapersonal i interpersonal de les persones millorant la qualitat de vida d’aquestes.

La música ha acompanyat a les persones des de la antiguitat i ha tingut un paper important dins de la vida d’aquestes. Tot i això, no és fins el s. XX que es comença a estudiar amb més èmfasis la disciplina de la musicoteràpia i l’efecte que té aquesta en el benestar de les persones.

Les emocions i la música sempre han tingut una relació molt estreta. Des de l’època del Barroc ja es coneix que les claus majors i els tempos ràpids causen emocions com l’alegria, les claus menors i lentes produeixen emocions com la tristesa i la dissonància normalment condueix cap a l’ansietat o por. Avui en dia encara s’estudia la musicoteràpia i com aquesta es relaciona amb les nostres emocions.

S’han fet diversos estudis amb persones grans, tant persones que pateixen alguna demència com altres que no, i s’ha observat que les sessions de musicoteràpia permeten i faciliten l’expressió emocional i generen un benestar en la persona que hi participa.

Oliver Sacks (2009) explica que escoltar música suscita emocions i associacions que poden estar oblidades, i això permet als pacients accedir a estats d’ànim i records, pensaments que semblaven haver-se perdut en el cap de la persona gran.

En persones amb demència, Alzheimer i/o amb pèrdues de memòria, la musicoteràpia pot ajudar a recordar la vida passada, permeten així tenir moments on la persona reconnecta amb ella mateixa i els altres.

Maria Garreta, Psicóloga colegiada nº 21887

Referències bibliogràfiques: Sacks, Oliver (2009). Musicofilia. Relatos de la música y el cerebro. Barcelona: Anagrama. Revista de Psicología, 9(17),125-128.