RESILIÈNCIA

i l’adaptació psicosocial

Què entenem per resiliència?

Factors de risc i factors protectors

Tothom ha sentit a parlar algun cop del concepte de resiliència. En els últims anys aquest concepte ha anat guanyant pes en el àmbit de la salut i s’ha estès a altres camps com l’àmbit de l’educació, de la política social, el benestar, etc.

Entenem resiliència com aquella capacitat de recuperar-se de situacions difícils i/o traumàtiques externes. Reflexa la combinació de diferents factors que promouen l’adaptació social i sovint s’associa amb la salut mental.

Alguns autors defineixen la resiliència com aquell fenomen pelqual l’individu obté bons resultats tot i ser exposat a situacions adverses. (Rutter, M. , 2007). Altres autors creuen que no és una simple resistència a l’adversitat si no la capacitat de créixer i desenvolupar-se en contextos difícils.

Es podria dir que és aquella capacitat de recuperar-se, i no pas la de ser immune al trauma.

En aquest procés dinàmic que és la resiliència, hi partici penfactors de risc i factors de protecció. Els factors de risc són el conjunt de variables individuals, familiars i/o mediambientals que pel fet d’estar presents increment la probabilitat d’una adaptació negativa, amb problemes emocionals, conductuals o de salut. Els factors protectors, són aquells que modifiquen, milloren o alteren la resposta d’una persona a algun perill quela predisposa a una adaptació negativa.

Hi ha dos categories de factors protectors, els interns com el temperament, la intel·ligència, el sentit de l’humor, l’empatia, el locus de control, l’autoestima, l’assertivitat, etc. I factors externs com la família, la qualitat de les relacions intra familiars, estils de criança, entorn social.

Tot i que majoritàriament la resiliència s’estudia en la infància i l’adolescència, se sap que és una capacitat que es pot desenvolupar durant la vellesa i que al igual que en altres etapes de la vida, aquesta capacitat es desenvoluparà en funció de la interacció entre factors de risc i factors de protecció (Diáz, P. 2017).

Maria Garreta, Psicóloga colegiada nº 21887

Referències bibliogràfiques:
Diáz, P. y Gonzales, A. (2017). Resiliencia en adultos mayores. Neurama revista electronica de psicogerontología, 4.22-29
Rutter M. Implications of resilience concepts for scientific understanding. Ann N Y Acad Sci. 2006;1094:1–12.
Truffino, J. C. (2010). Resiliencia: una aproximación al concepto. Revista de Psiquiatría y Salud Mental, 3, 145-151.

RESILÈNCIA IPERSONES GRANS:

La resiliència beneficia la longevitat de les persones.

Ajuda a les persones grans a superar factors de risc com la soledat, la depressió, la malaltia crònica, el dol per la mort d’alguna persona pròxima.

Normalment s’observa la resiliència en persones espirituals, optimistes, amb actitud positiva, esperança i amb sensació d’autoeficàcia, conceptes que se sap que contribueixen a un major benestar a l’etapa de la vellesa.